Preguntes sobre El Modernisme

El Modernisme

PREGUNTES:

1. A quina època s’emmarca el Modernisme a Catalunya?

-A Catalunya comença el 1892 i acaba el 1911

2. Quins noms rep en cada un dels països europeus en què apareix?

Modernisme a Catalunya, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya o Sezessionstil a Àustria.

3. Quins són els altres moviments que apareixen paral·lelament al Modernisme i també el nodreixen? Fes-ne una breu caracterització de cadascun.

-Simbolisme: intenten suplantar o canviar la realitat, es a dir, no creuen en el món real

-Impresionisme: busquen la bellesa no contaminada per la realitat

-Prerafaelitisme: busquen l'art per l'art, sense ninguna ideologia

-Naturalisme: Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista.

-Decadentisme: El seu nom ve per l'atracció que sentien els seus partidaris per tot allò morbós, decadent i malalt, reflexe de la societat canviant de l'època.

4. El Modernisme sorgeix com una reacció al passat. Per quin motiu? Amb quina finalitat?

El Modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Els artistes i intel·lectuals trenquen amb les convencions creatives i morals. Volen allunyar-se del naturalisme positivista i conservador que dominava l’escena artística i literària d’aquell moment. Hi ha una clara intenció de canvi, ganes de progressar i aportar novetats en els plantejaments diaris, però partint d’un antecedent conegut.
 Els ideòlegs del moviment estan completament en desacord amb el seu entorn. El món és heterogeni i contradictori, l’artista crea espais d’evasió, “paradisos artificials” per suplantar la realitat. 
Els modernistes volen recuperar l’home individual, natural, conscient del seu passat i crític amb el seu present. 
L’autèntic modernista té un esperit individualista, un gran desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i elegíaca, una imaginació visionària i una emocionalitat morbosa.  

 5. Quina fou la primera revista que promourà el nou moviment cultural i literari? Anomena alguns dels seus col·laboradors.
  
La revista “L’Avens”.

Entre els autors que se sentien associats a l'obra de L'Avenç cal esmentar Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Pere Coromines, Ignasi Iglésias, Pompeu Fabra o Cebrià i Manuel de Montoliu, entre molts d'altres.

6. Quines van ser les etapes del Modernisme?

MOVIMENTS	ETAPES	FETS
MODERNISME	1892-1900 INICIS	Dos corrents ideològics: esteticisme i regeneracionisme, apareguts a "L'Avenç" i equilibrats a "Catalònia" (1906). Preocupació per la normalització de la llengua. Festes modernistes de Sitges. "Quatre Gats". "Pel&Ploma".
	1900-1911 M. TRIOMFANT	Revista "Joventut". Assimilació d'escriptors de la Renaixença. Aparició del ruralisme. Producció novel·lística important. Revalorització dels Jocs Florals. Primeres mostres del Noucentisme.

7. Qui fou Santiago Rusiñol i quina importància té pel Modernisme?

Fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

8. Què eren les Festes Modernistes? Quantes n’hi va haver?

 Festes Modernistes fou el nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.

9. Quines són les principals característiques de l’obra de Joan Maragall?

La temàtica de l'obra de Joan Maragall és molt diversa. Tots els motius eterns de la poesia hi són presents: l'amor, la natura, el cant a la seva terra i a la seva ciutat, llegendes i herois de Catalunya, els elements espirituals; els temes sempre són tractats amb un lirisme directe i primari, expressiu i sincer. La seva poesia passa per diverses etapes però sempre influïda per dos corrents: el vitalisme, d'arrel nietzschiana, i el decadentisme. En la natura, com en el paisatge i les tradicions –tòpics dels poetes romàntics–, Maragall hi veia unes possibilitats vitals, de salut, de regeneració, de l'energia vital.

10. Què van representar els “Quatre Gats” i “Pèl i Ploma” per als Modernistes?

Van ser unes de les revistes més representatives del modernsime català

11. Joan Maragall fou un dels grans poetes d'aquest moviment. Busca i copia algun dels seus poemes.

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en llengua - no castellana;

parlo en la llengua - que m'ha donat

la terra aspra:

en'questa llengua - pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries - i els teus records,

records i glòries - només de morts:

has viscut trista.

Jo vui parlar-te - molt altrament.

Per quE vessar la sang inútil?

Dins de les venes - vida és la sang,

vida pels d'ara - i pels que vindran:

vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies - a morts els fills,

te satisfeies - d'honres mortals,

i eren tes festes - els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens

dels fills que duies - a que morissin:

somrients marxaven - cap a l'atzar;

i tu cantaves - vora del mar

com una folla.

On són els barcos? - On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:

tot ho perderes, - no tens ningú.

Espanya, Espanya, - retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;

que el plô et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc,

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

12. Sabries trobar alguna de les característiques del modernisme en el poema que has escollit? 

Desacord amb l'entorn

LA GRAN PREGUNTA:

Recuperem la introducció per uns moments. Allà se us parlava de la coincidència en certs aspectes vers la juventut d'ara. Creus, certament, que els joves d'ara són comparables amb els joves del modernisme? Per què? Quines inquietuds creus que podeu tenir en comú? I quines altres no tenen res a veure?

No, perquè en els temps del modernsime no existien els ordinadors, els mòbils i tota aquesta tecnologia. Tot açò fa que els joves de ara no siguen com els modernsites. Els de ara estan més modernitztas, en el sentit que ara ens interesen les reds socials, l'internet... i no la poesia i les coses com el modernisme, almenys a la gran majoria.
Les ganes de progressar crec que és el que més en comú tenim amb ells.
Nosaltres no estem amb desacord en el nostre entorn.