Preguntes sobre El Modernisme

El Modernisme

PREGUNTES:

1. A quina època s’emmarca el Modernisme a Catalunya?

-A Catalunya comença el 1892 i acaba el 1911

2. Quins noms rep en cada un dels països europeus en què apareix?

Modernisme a Catalunya, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya o Sezessionstil a Àustria.

3. Quins són els altres moviments que apareixen paral·lelament al Modernisme i també el nodreixen? Fes-ne una breu caracterització de cadascun.

-Simbolisme: intenten suplantar o canviar la realitat, es a dir, no creuen en el món real

-Impresionisme: busquen la bellesa no contaminada per la realitat

-Prerafaelitisme: busquen l'art per l'art, sense ninguna ideologia

-Naturalisme: Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista.

-Decadentisme: El seu nom ve per l'atracció que sentien els seus partidaris per tot allò morbós, decadent i malalt, reflexe de la societat canviant de l'època.

4. El Modernisme sorgeix com una reacció al passat. Per quin motiu? Amb quina finalitat?

El Modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Els artistes i intel·lectuals trenquen amb les convencions creatives i morals. Volen allunyar-se del naturalisme positivista i conservador que dominava l’escena artística i literària d’aquell moment. Hi ha una clara intenció de canvi, ganes de progressar i aportar novetats en els plantejaments diaris, però partint d’un antecedent conegut.
 Els ideòlegs del moviment estan completament en desacord amb el seu entorn. El món és heterogeni i contradictori, l’artista crea espais d’evasió, “paradisos artificials” per suplantar la realitat. 
Els modernistes volen recuperar l’home individual, natural, conscient del seu passat i crític amb el seu present. 
L’autèntic modernista té un esperit individualista, un gran desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i elegíaca, una imaginació visionària i una emocionalitat morbosa.  

 5. Quina fou la primera revista que promourà el nou moviment cultural i literari? Anomena alguns dels seus col·laboradors.
  
La revista “L’Avens”.

Entre els autors que se sentien associats a l'obra de L'Avenç cal esmentar Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Pere Coromines, Ignasi Iglésias, Pompeu Fabra o Cebrià i Manuel de Montoliu, entre molts d'altres.

6. Quines van ser les etapes del Modernisme?

MOVIMENTS	ETAPES	FETS
MODERNISME	1892-1900 INICIS	Dos corrents ideològics: esteticisme i regeneracionisme, apareguts a "L'Avenç" i equilibrats a "Catalònia" (1906). Preocupació per la normalització de la llengua. Festes modernistes de Sitges. "Quatre Gats". "Pel&Ploma".
	1900-1911 M. TRIOMFANT	Revista "Joventut". Assimilació d'escriptors de la Renaixença. Aparició del ruralisme. Producció novel·lística important. Revalorització dels Jocs Florals. Primeres mostres del Noucentisme.

7. Qui fou Santiago Rusiñol i quina importància té pel Modernisme?

Fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

8. Què eren les Festes Modernistes? Quantes n’hi va haver?

 Festes Modernistes fou el nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.

9. Quines són les principals característiques de l’obra de Joan Maragall?

La temàtica de l'obra de Joan Maragall és molt diversa. Tots els motius eterns de la poesia hi són presents: l'amor, la natura, el cant a la seva terra i a la seva ciutat, llegendes i herois de Catalunya, els elements espirituals; els temes sempre són tractats amb un lirisme directe i primari, expressiu i sincer. La seva poesia passa per diverses etapes però sempre influïda per dos corrents: el vitalisme, d'arrel nietzschiana, i el decadentisme. En la natura, com en el paisatge i les tradicions –tòpics dels poetes romàntics–, Maragall hi veia unes possibilitats vitals, de salut, de regeneració, de l'energia vital.

10. Què van representar els “Quatre Gats” i “Pèl i Ploma” per als Modernistes?

Van ser unes de les revistes més representatives del modernsime català

11. Joan Maragall fou un dels grans poetes d'aquest moviment. Busca i copia algun dels seus poemes.

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en llengua - no castellana;

parlo en la llengua - que m'ha donat

la terra aspra:

en'questa llengua - pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries - i els teus records,

records i glòries - només de morts:

has viscut trista.

Jo vui parlar-te - molt altrament.

Per quE vessar la sang inútil?

Dins de les venes - vida és la sang,

vida pels d'ara - i pels que vindran:

vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies - a morts els fills,

te satisfeies - d'honres mortals,

i eren tes festes - els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens

dels fills que duies - a que morissin:

somrients marxaven - cap a l'atzar;

i tu cantaves - vora del mar

com una folla.

On són els barcos? - On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:

tot ho perderes, - no tens ningú.

Espanya, Espanya, - retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;

que el plô et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc,

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

12. Sabries trobar alguna de les característiques del modernisme en el poema que has escollit? 

Desacord amb l'entorn

LA GRAN PREGUNTA:

Recuperem la introducció per uns moments. Allà se us parlava de la coincidència en certs aspectes vers la juventut d'ara. Creus, certament, que els joves d'ara són comparables amb els joves del modernisme? Per què? Quines inquietuds creus que podeu tenir en comú? I quines altres no tenen res a veure?

No, perquè en els temps del modernsime no existien els ordinadors, els mòbils i tota aquesta tecnologia. Tot açò fa que els joves de ara no siguen com els modernsites. Els de ara estan més modernitztas, en el sentit que ara ens interesen les reds socials, l'internet... i no la poesia i les coses com el modernisme, almenys a la gran majoria.
Les ganes de progressar crec que és el que més en comú tenim amb ells.
Nosaltres no estem amb desacord en el nostre entorn.

Pàgina del diari d'Anna Frank

Anna Frank
Annelies Marie Frank, més coneguda com Anne Frank, fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya. És autora d'un diari íntim escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.

Pàgina del diari d'Anna Frank:

- Estimada Kitty, avui és 1 d'agost de 1944, tinc molta por. Senc molts sorolls que fins avui no havia sentit. Espere que ningú ens delate i que tot açó acabe prompte. Els meus pares, la meua germana i els altres també están preocupats. Intenten dissimular-ho davant de mí, però jo sé que també tenen por. La mare ha estat ploran una estona llarga, mentre, el pare la consolava. Margot ha estat també escrivint al seu diari. Ara mateix tinc fam, ja que desde fa hores no hi menje res.
El castañer es mou, més bé les seues fulles, a causa del vent. Aquest arbre m'agrada molt, sobretot quan hi ha pardalets al damunt cantant. 
Portem açí dins molt de temps, desde el 12 de juny de 1942, si no recorde malament. Estic convençuda de que ixirem algún dia i podré publicar aquest diari. Un dels meus somnis és arribar a poder publicar-lo, per a que tot el món s'assabente del que jo he passat.
El pare acaba de alçar-se per a estirar les cames un poc. No crec que puga fer molts quilòmetres dins d'aquesta habitació, però si està cansat d'estar assegut ja farà el que voldrà.
He aprés moltes coses desde que estic açí. Ara ja no tinc por a la foscor, soc més valenta. He aprés a estar en silenci. Escric molt millor desde la primera volta que hi vaig escriure. La meua lletra ha millorat molt. Al principi no escrivia coses tan serioses com ara. Tot el que escric ara conté sentiments, temors, secrets i fets molt més complexos. 
Tinc por, ara no va de broma. Senc sorolls molt forts prop d'açí. Espere que no siga res. Si ens troben que ens faràn? Ens mataràn? 
Estic molt trista i assustada. Els altres també ho están. Crec que el pare i la mare més que jo. Sembla que algú ha dit on estem.
Estan intentant obrir la porta. Han colpejat a algú que intentava protegir-nos. No puc seguir escrivint, si entren no sé el que passarà. Adeu.

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló

Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. Va nàixer a Folgueroles, Osona, el 17 de maig del 1845 i va morir a Vallvidriera el 10 de juny del 1902.

També es conegut com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

1. Biografia

Jacint va ser el tercer fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres.

Als 11 anys ingressà al Seminari de Vic. En aquella època era costum ingressar els fills en l'esglèsia catòlica ja que així s’asseguraven una professió pel futur. Tot i així, el 1859 s'escapà per fer de soldat, però després reprengué la seva carrera de sacerdot.

Verdaguer va anar coneguent els clàssics que li ensenyaven al seminari i els escriptors del romanticisme, i al mateix temps, gràcies a Jaume Collel, el seu amic, començà a freqüentar grups literaris de Vic, en especial el Círcol Literari . Mentre, continuà estudiant, fent de mestre, de pagès i començà a escriure nombrosos poemes, així com a recollir cançons populars. D'aquesta època en queden els poemes amb un component amorós més marcat. No foren publicats fins el 1925, 23 anys després de la seva mort, sota el títol de Jovenívoles.

Ell els amagava a la seva cambra per por que algú pogués llegir-los, ja que no eren poemes que corresponguessin a la seva condició de capellà.

El 1864 concursà per primera vegada als Jocs Florals, però passà totalment desapercebut.

En canvi, l'any següent, tornà a participar en els Jocs Florals de Barcelona amb quatre composicions que van ser premiades. Un any més tard, n'hi premiarenen dues més. En anar a recollir els premis començà la llegenda del jove poeta, ja que aquest es presentà vestit amb la indumentària típica de la pagesia: roba de pana i barretina vermella. És segurament aquesta imatge la que ha sigut més simptomàtica d'ell, ja que representava la noblesa i la capacitat cultural del poble català, en especial en el món rural; dos dels pilars bàsics de la Renaixença. Va ser també en aquesta època quan es va produir un endarreriment en els seus estudis: va suspendre Teologia al Seminari.

L'any següent tornà a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals.

1.1. Ordenació sacerdotal

El 24 de setembre del 1870 va ser ordenat sacerdot a Vic. L'octubre d'aquell mateix any, va cantar la seva primera missa a l'ermita de Sant Jordi. Poc després va ser nomenat vicari de Vinyoles d'Orís, on va viure un episodi relacionat amb la Tercera Guerra Carlina: es trobà enmig d'un enfrontament entre carlins i liberals, en el qual la seva vida corria perill.

 Als 28 anys entrà de capellà a la Companyia Transatlàntica perquè li havien recomanat per a la seva salut el clima marítim, i l'any següent embarcà a Cadis rumb a l'Havana.

 Finalment s'establí a Barcelona, com a capellà de la família del marquès de Comillas.

 Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li va concedir el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L'Atlàntida. És la consagració de Verdaguer com a poeta.

L'any 1880, per haver guanyat tres primers premis als Jocs Florals, fou proclamat Mestre en Gai Saber. Aquell mateix any publicà el llibre Montserrat.

Als 39 anys viatjà a París, Suïssa, Alemanya i Rússia.

 El 21 de març del 1886, als 41 anys, el bisbe Morgades el coronà com a Poeta de Catalunya al Monestir de Ripoll. Publicà el gran poema Canigó al 1885 i realitzà un viatge de peregrinació a Terra Santa.

1.2. Etapa mística

Després d'aquest viatge va aturar la seva producció literària i es va dedica a altres activitats poc ortodoxes, una de les quals va ser la pràctica d'exorcismes. Com a cristià no podia acceptar el comerç d'esclaus que realitzava l'empresari càntabre, per la qual cosa començà a repartir abundants diners de la família entre els pobres. A causa d'aquest i altres escàndols, el marquès de Comillas trencà les relacions amb ell i fins i tot l'any 1895 li van prohibir exercir de sacerdot. Ell es defensà amb una sèrie d'articles als diaris titulats “En defensa pròpia”. Començà llavors el seu exili de Barcelona, i va ser destinat al santuari de la Gleva, a la seva Osona natal.

1.3. Mort

El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es traslladà a la finca coneguda com a Vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on esperà fer una convalescència de tuberculosi.

El 10 de juny va morir.

L'enterrament de Jacint Verdaguer fou un dels més multitudinaris que es recordava a Barcelona fins llavors.

A més, el seu llegat es manifesta en alguns dels poemes i cançons més populars de la cultura catalana.

2. Obra

Entre les seves obres destaquen:

- L'Atlàntida (1876): Verdaguer hi desenvolupà la història del càstig diví que acabà per enfonsar un continent, l'Atlàntida. Aquesta obra va ser traduïda a moltes llengües, entre les quals el francès (pel seu amic Justí Pepratx). El seu amic William Bonaparte-Wyse va iniciar a fer la traducció de L'Atlàntida a l'anglès, encara que tot sembla indicar que mai no fou publicada.

 - Idil·lis i cants místics (1879).

 - Oda a Barcelona (1883).

 - Canigó (1886): Hi trobem tots els elements típics de la poesia romàntica i els pilars de la Renaixença. La història es desenvolupa en passat medieval, explica els orígens de la nació catalana a través de llegendes i personatges heroics, descriu minuciosament el paisatge del Pirineu i hi inclou també una reflexió religiosa.

 - Montserrat (1889).

3. Importància del poema Atlàntida

El poema L'Atlàntida és important perquè amb aquest el proclamaren guanyador dels Jocs Florals, de tots els àmbits: fe, pàtria i amor. Gràcies a aquest poema va ser nomenat Mestre en Gai Saber.

També és la consagració de Verdaguer com a poeta.

4. Aportació de Verdaguer a la Renaixença

Verdaguer fou l'escriptor català més destacat del segle XIX i el més representatiu de la Renaixença literària catalana. Autor d'obres cultes de gran ambició, se serví de temes i formes populars per transmetre les idees del catalanisme conservador i del catolicisme de la seva època. Tornà a la llengua catalana el prestigi perdut d'un idioma de cultura, i, malgrat els seus desequilibris, dugué a terme una obra perfectament coherent, al servei dels ideals de la fe i de la pàtria. Se l'ha utilitzat des de postures ideològiques oposades, i se l'ha invocat sobretot com a símbol de catalanitat. La seva eficàcia expressiva i el ressò social del seu conflicte li procuraren, ja en vida, una estima popular més personal que literària, en perjudici d'una valoració estrictament artística.